JOAN RUIZ, entrenador del Santfeliuenc B
Joan Ruiz: “Hem d’arribar a un punt on el Filial estigui a la categoria que toca per poder ajudar el primer equip”
L’entrenador del Santfeliuenc B es mostra feliç per l’ascens però alhora mira el futur amb ambició. El filial ha qüallat una temporada gairebé perfecte i el talent jove puja molt fort.
Des de fa dos anys, Joan Ruiz lidera el projecte del filial del Santfeliuenc. La idea, aconseguir que el club tingui un segon equip de nivell que pugui proporcionar jugadors de qualitat al primer equip, que milita a la Tercera Divisió.
El Santfeliuenc B va començar a Quarta Catalana i enguany, després d’una gran temporada, ha acabat certificant un ascens atípic a Tercera Catalana, després de proclamar-se campió del grup nové.
Ha estat un final de temporada atípic però finalment acaba en una alegria molt gran com és el merescut ascens de categoria.
Sí, estem molt contents. És cert que no és el final que en hagués agradat, perquè ens hauria agradat guanyar la lliga al camp, que és com s’ha de guanyar les lligues. Però també és cert que aquest equip, des de la primera jornada fins la jornada 20, ha sigut líder. Alguna cosa bé s’ha fet. La llàstima és haver d’acabar així, però en el moment que s’acaba, hem sigut els millors, no hi ha més.
És el premi a una temporada espectacular, oi?
Exacte, és que els números que tenim són números importants. A nosaltres només ens han fet 15 gols en contra, hem fet 49. Hem tingut equips darrere com la Marina, com l’Atlètic Sant Just, que no fallaven, que ho fan molt bé. Ha sigut una temporada molt xula, amb un nivell molt alt i el Santfeliuenc ha estat al seu nivell. No em sorprén perquè aquest equip té molt de nivell.
Va ser clau l’inici amb 9 victòries seguides.
Vam començar amb 9 victòries consecutives i després els dos partits que hem perdut ha sigut perquè encara ens falten cosetes de competir, no tant per ser inferiors sinó perquè aquest equip encara està creixent i en el tema competir ens falten coses encara.
Quina ha estat la clau d’aquest equip per proclamar-se campió?
Primer de tot el grup que hi ha. És súper important que tots són amics. A més, en aquest projecte el nou era jo, i ha estat important que jo m’hagi adaptat a ells, i després el com hem treballat. Aquest nanos no han fallat mai, tu podies venir qualsevol dels tres dies a l’entrenament i hi havien els 18 de la plantilla. no fallava ningú. Per mi el compromís dels jugadors i la força del vestidor ha estat la clau per ser campions.
I tot plegat jugant un futbol combinatiu, de toc i molt ofensiu.
Nosaltres tenim clar al que volem jugar. A vegades és cert que no tens els elements que vols, però en aquest grup, la meva manera d’entendre el joc anava perfecte. Això es diu ràpid però són dos anys de treball. La nostra idea era tot amb pilota, joc associatiu, superar línies, tenir la pilota el màxim de temps possible I amb intenció de fer mal al rival.
Quina filosofia ha de tenir un equip filial del Santfeliuenc?
Nosaltres tenim molt clar que la prioritat número 1 és el primer equip. El que passa que amb el primer equip a Tercera Divisió i l’altre a Quarta Catalana doncs podíem ajudar quan a l’Andrés González li feia falta algún jugador per anar a completar la sessió o la convocatòria, de fet diversos jugadors han debutat amb el primer equip. Jo li dono més valor a això que pròpiament a l’ascens, que també em fa moltíssima il·lusió.
A quina categoria hauria d’estar el filial del Santfe?
Per mi el filial del Santfeliuenc hauria d’estar per anar bé a Segona Catalana o Primera Catalana perquè al final de tot això en surt beneficiat el primer equip, ja no has de buscar tant a fora, ja ho tens a casa, els jugadors volen venir més al filial. Fitxar jugadors per jugar a Quarta Catalana és complicat, en canvi, si estás en categories més elevades és un altre escenari, no té res a veure.
Un Filial que ha guanyat també el premi al Joc Net.
Això diu molt del joc de l’equip, diu moltíssim. Hem tingut la pilota, això vol dir que no fem tantes faltes, i estem molt més al camp contrari. Igual entre els quatre centrals que tenim porten 3 targetes només, això et diu com juga aquest equip.
De cara a la propera temporada, continuarà Joan Ruiz comandant la nau del filial?
Si al final ho tanquem tot bé la idea és que sí. El 99% és que sí continuarem, amb el meu cos tècnic. M’agradaria agrair tots els moments que m’han fet passar aquests nanos i ens queden molts moments més macos encara per viure. També donar les gràcies a una persona fonamental en el projecte com és l’Albert Gracia i també amb el gran treball del David Rebollo, que ha sigut importantíssim. El més bo que tenim és que som amics, i així tot és més fàcil. A banda, cal felicitar el club per una fita tan important.
Què li espera al filial la propera campanya a Tercera Catalana?
Ara comença un projecte nou. El projecte de Quarta Catalana ja ha passat, era un projecte de dos anys, i ara en comença un de nou. Tots els projectes que començo són de dos anys.
L’objectiu del Santfeliuenc B continuarà sent pujar de categoria. Nosaltres hem d’arribar a un punt on el filial estigui a la categoria que toca per poder ajudar el primer equip. Hem de fer un pas endavant i les quatre ‘cosetes’ que feiem bé a Quarta Catalana, ara hauran de ser vuit ‘cosetes’ ben fetes, en tema tècnic, tàctic, etc. Aquest procés ja estava pensat i ara ho hem d’implementar a Tercera Catalana.
Repassem alguns dels noms propis que han destacat aquesta temporada i que tenen o poden tenir futur al primer equip.
Raúl Pérez:
Si l’Andrés ha decidit que el Raúl sigui ja del primer equip és perquè està veient que està preparat. Penso que el Raúl té unes qualitats impressionants, bo en l’1 contra 1, gran, amb presència, mana. Sí que és cert que és jove, però els jugadors es fan amb minuts, i si l’Andrés ha decidit que formi part de la primera plantilla,
jo penso exactament igual que ell.
Roger Valdés:
Al Roger vaig tenir la sort de tenir-lo al Atlètic Sant Just, a Segona Catalana. Per mi és un jugador diferent, si surt bé de la lesió i agafa ritme, ens pot donar moltes alegries, moltes, és un jugador espectacular.
Christian Rodríguez:
És un nano molt jove, el salt de Quarta Catalana a Tercera Divisió és abismal i s’ha de fer encara, però jo crec que el Christian dintre d’uns anys pot ser el migcentre del primer equip durant molts anys perquè ho té tot, però sí que és cert que és molt jove amb el que s’ha de tenir paciència i mimar-lo molt.
Edu Naranjo:
L’Edu ho té tot per acabar al primer equip. També és molt jove, s’ha d’anar a poc a poc, ve de fer 18 gols a Quarta Catalana, i sé que si l’Andrés veu que la progressió de l’Edu és bona, que ningú dubti que no tindrà cap problema en que acabi al primer equip, està clar.
Iván Hernández:
L’Iván ja va fer pretemporada amb el primer equip i fent moltes sessions amb ells. És un jugador amb unes qualitats impressionants i li falta acabar de donar el salt, però és un altre tros de jugador.
Dani Hernández:
El Dani és un jugador que té coses diferents. Estava jugant a Quarta Catalana quan encara li quedava un any de juvenil. El salt a Tercera Divisió ha de ser poc a poc perquè és un jugador molt jove.
Així mateix, el Roger Mateo és un altre jugador amb unes qualitats increïbles, el Willy Gracia també té molt potencial, i molts d’altres que estan creixent molt.
Al final són jugadors que han de tenir com a objectiu el primer equip, però la seva prioritat ha de ser el filial. Quan ells demostrin la seva vàlua al filial, aleshores ja els hi vindrà tot seguit. Han d’anar poc a poc, i si ells tenen paciència i confien en el club, que ningú dubti que molts d’ells acabaran al primer equip.
Ara toca gaudir d’aquest ascens i a veure si en unes setmanes ens podem reunir tots per celebrar-ho perquè hem fet història al Santfeliuenc.